dimarts, 20 de juliol del 2010

V2

Hola, les proximes entrades les fare des d'Italia. Aço es relevant per diversos motius: El teclat te els accents estranys i no m'abellix calfar-me el cap, si quan torne a Valencia m'abellix canviarlos els canviare. No tinc massa temps per escriure i el que tinc, es per escriure coses a mode personal.

------------------------------


uno, due, tre: Welcome; bienvenuto; bienvenidos.



Eren les tres del migdia quan vaig arribar a Bolonia. Havia agafat l'avio molt justa de temps i quasi em quede a terra. Els nervis es materialitzaven a l'estomac mentre avançava per trobar-me amb la familia d'acollida.



Despres de mirar a destra e sinistra vaig reconeixer la dona, que fins el moment nomes l'havia vist al facebook. Una nena rossa i rulla d'ulls clars em mirava des de darrere de les cames de son pare. Ai quanta feina en donarien dies despres eixos cabells! Els majors em donaren la ma, ella s'amagava.



Se que ella sentia curiositat per mi, pero la vergonya i l'hostilitat li guanyava. Em mirava i quan jo descobria el seu esguard feia una ganyota i girava la cara. Era la seua manera de mostrar qui manava. I en efecte, donava la sensacio que la nena de quatre anys manava per sobre de tots els de la casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada