diumenge, 26 de setembre del 2010

Pujava precipitadament les escales de marbre gris amb la mà a la barana de ferro. Quasi xoque amb la planta, un bot em va salvar de tombar-la. Vaig cridar al timbre per cortesia però la porta ja estava oberta i ell esperant-me. Em va ensenyar tot el seu taller, els patrons, les teles... les idees. Estava emprovant-me un vestit quan vaig recordar que havia estudiat medicina.
-Si tinc dolors als braços, hauria de preocupar-me?
-Bé, així en fred no ho sé, vols que després en parlem? - deia mentre embastava la sobre tela.

Vaig assentir mentre admirava aquella joia, tenia por de no poder pagar-la. En alçar el cap vaig vore una altra clienta, amb uns cabells brillantíssims. Quan va acabar de col.locar les agulles ens va fer esperar.

-Anem, us tinc guardada una sorpresa.

El vam seguir intrigades. A la porta hi havia un aparell estrany, semblant a un cotxe. Es va posar en marxa i va anar recorrent els carrers cap al centre de la ciutat. Allí estava Cibeles, asseguda en una carrosa arrossegada per dos lleons imponents. A la vora, hi havia un vestit. Il.luminat amb focus directes combinats amb la claror indirecta dels fanals urbans brillaven les cintes daurades per sobre del brocat beix sobre el fons del color de l'ivori. Vaig girar el cap, no podia deixar de mirar-lo... fins que giràrem la cantonada. Aleshores, la velocitat va augmentar més i més i només em vaig adonar que buscàvem els carrers estrets de la vella ciutat. L'ambient s'enfosquia a mesura que els sostres quasi junts dels carrers empinats tapaven el cel, deixant només a la vista una esquerda blau marí. Als sanpietrini aparegueren una sèrie de gravats que adquirien nitidesa a poc a poc. Em va donar la sensació que havien cobert el terra amb periodics vells, però resistents a les plujes, vents i sols baix l'esguard de l'alzina que coronava un turó que donava nom a la zona. Al final de la via hi havia un ésser, un humanoide folrat del mateix estampat que les llambordes. Semblava dèbil, però feia por.

Mentre ens recuperàvem de l'esglai, el vehicle es va aturar. Baixarem a la porta d'un cementiri. L'altra acompanyant i jo miràvem l'home que ens havia mostrat aquelles inversemblances amb estupefacció. Una tomba al final de la secció lluïa un epitafi poc consonant amb la resta del conjunt.

dimecres, 8 de setembre del 2010

La Piràmide de Maslow

Piràmide de Maslow

Informació de la Viquipèdia



Piràmide de la jerarquia de necessitats de Maslow

La piràmide de Maslow és una teoria de psicologia humanista sobre la motivació de les persones proposta el 1943 per Abraham Maslow a la seva obra Una teoria sobre la motivació humana i posteriorment ha estat ampliada per ell mateix i altres psicòlegs. Maslow crèia que les necessitats s'estructuren en forma de piràmide, és a dir, jeràrquicament. Només quan els nivells inferiors estan satisfets, l'individu passa a preocupar-se dels superiors. Cada persona té motivació per omplir les necessitats del seu nivell anterior però només les superiors proporcionen autèntica felicitat.

Divideix la piràmide en cinc nivells, anomenant els quatre inferiors de deficiència (ja que només se senten com a importants quan falten) i el superior de creixement o de l'ésser.

  1. El primer nivell fa referència a les necessitats fisiològiques, com voler menjar, beure, dormir o alliberar-se dels residus corporals. El sexe entraria dins aquest primer nivell, exigit per l'instint de supervivència de l'espècie. L'objectiu és assolir l'homeòstasi o equilibri del cos.
  2. El segon nivell es pot resumir com a necessitat de seguretat. Inclou no sentir-se amenaçat per cap perill, tenir una feina (per no témer la pobresa), veure sans els éssers estimats (per conjurar la por a la mort).
  3. El tercer nivell és l'acceptació social, la necessitat de sentir-se part d'un grup, de tenir amor i amistat. Se satisfan mitjançant les relacions personals, el lleure esportiu i recreatiu, la participació ciutadana... La seva absència porta a la depressió i l'ansietat.
  4. El quart nivell és el de l'autoestima, entesa en un sentit ampli. Està encara en grups de deficiència perquè es manifesta com a problema quan l'individu no obté el respecte i el reconeixement aliè. La recerca de l'honor, la fama, la glòria i l'ascens professional estan encabits dins aquest nivell.
  5. El darrer nivell és el d'autorrealització, quan la persona busca un sentit a la pròpia vida. Inclou el desig de la bellesa, de potenciar les pròpies qualitats o d'aprendre coses noves. La persona que es troba en aquest nivell té més creativitat, s'adapta millor a la situació exterior, té un sistema moral propi que regeix els seus actes, respecta els altres i troba plaer en la resolució de problemes. També valora la llibertat i la veritat i pot tenir un sentiment de transcendència.



http://ca.wikipedia.org/wiki/Pir%C3%A0mide_de_Maslow Ací teniu el link de la viquipèdia. De tota manera en espanyol està més ampliat.


Fa tres anys que sé de l'existència de la piràmide de Maslow. Vaig pensar en ella, i tant que ho vaig fer! Pero darrerament ho he tornat a fer.

La Piràmide de Maslow