dilluns, 26 de juliol del 2010

Reggia Emilia

Balanç de la setmana:

-Passejades vs. enyorament
- Carlos Ruiz Zafon
- Lassanya d'aleberginia= parmeggiana; als penne, parmeggiano.
-Fonts de colors.

Dema mes, quea aci sopem a les huit.

Reggio Emilia

Balanç de la setmana:

-Contrastos: passejades vs. canvis d'humor
-Lassanya d'alberginies: parmeggiana.
-Creuar els alps per anar un centre comercial (desastre)

Dema mes, que aci sopem a les huit.

dimarts, 20 de juliol del 2010

V2

Hola, les proximes entrades les fare des d'Italia. Aço es relevant per diversos motius: El teclat te els accents estranys i no m'abellix calfar-me el cap, si quan torne a Valencia m'abellix canviarlos els canviare. No tinc massa temps per escriure i el que tinc, es per escriure coses a mode personal.

------------------------------


uno, due, tre: Welcome; bienvenuto; bienvenidos.



Eren les tres del migdia quan vaig arribar a Bolonia. Havia agafat l'avio molt justa de temps i quasi em quede a terra. Els nervis es materialitzaven a l'estomac mentre avançava per trobar-me amb la familia d'acollida.



Despres de mirar a destra e sinistra vaig reconeixer la dona, que fins el moment nomes l'havia vist al facebook. Una nena rossa i rulla d'ulls clars em mirava des de darrere de les cames de son pare. Ai quanta feina en donarien dies despres eixos cabells! Els majors em donaren la ma, ella s'amagava.



Se que ella sentia curiositat per mi, pero la vergonya i l'hostilitat li guanyava. Em mirava i quan jo descobria el seu esguard feia una ganyota i girava la cara. Era la seua manera de mostrar qui manava. I en efecte, donava la sensacio que la nena de quatre anys manava per sobre de tots els de la casa.

divendres, 16 de juliol del 2010

V1

El capitán necesitaba encontrar su vieja brújula, pero en lugar de eso vio un pequeño libro medio escondido. Estaba entre sus cosas, justo al final de sus cuadernos de bitácora. Lo sacó, sopló para quitarle el polvo y entonces recordó qué era.

Había navegado por una ciudad donde las calles se abrían para dejar paso a barrancos y puentes. Había buceado por plazas con cintas deluz roja, que una vez al año ardían en llamas para decir adiós. Había lidiado con la rosa de una lugareña para amansar un toro estrellado. Había atracado en puertos de paja y centeno para llegar a playas de agua dulce rodeadas de bosques frondosos. También oyó el rumor de que antaño se hablaba una lengua de reyes que algún habitante recordaba vagamente. Comía manjares que su barco no había, si quiera, imaginado. Había levantado la vista para comprobar que en los cielos aún quedaban luciérnagas y el silencio era interrumpido, únicamente, por las olas que chocaban contra las hojas de un almendro. Descubrió con caricias leyendas de épocas pasadas, ladrillos de torres que aún protegían la ciudad. Observaba, desde la distancia, amantes marmóreos que se estimaban eternamente.

Cerró el libro, pues ya no deseaba su norte.



( Terol, Juliol 2010)

divendres, 2 de juliol del 2010

''Valenbisí''

''Valenbisí' és un nou servei que serveix com a campanya per a fomentar l'ús de les bicicletes i el transport públic. Amb una taxa anual de dihuit euros (almenys per als estudiants), podem gaudir de mitja hora de bicicleta des del punt d'eixida fins al d'arribada. Cas que ultrapassàrem el temps estipulat, hauríem d'abonar una xifra igual o major a 0.50 euros, depenent del temps del retard.

Doncs bé, eixíem d'un examen i ens dirigíem contents cap a una gelateria quan ens vam creuar en un aparcament d'aquestes bicicletes públiques. Un dels companys, que desconeixia què era açò del ''valenbisí'' va començar a criticar la iniciativa i a dir que aquella nit mateix aniria a trencar-ho, ja que no tolerava la privatització. Després, quan ja li ho vam explicar es va retractar d'allò que havia dit.

Aquest fet em va suggerir una idea. No sé ben bé què vull, ni com ho vull, però clar tinc que destruint aleatòriament no arribarem enlloc. Si es vol avançar, no es pot desaprendre tot el que es duu al darrere, no podem oblidar el que hem estat perquè sempre ho serem. Anar contra el sistema no té cap sentit si no proposes alternatives, i saps de sobres que açò no és un fet aïllat a la teua conducta. Per això, com jo encara no sé bé d'aquestes coses intente informar-me i després parlar o , en un ambient més proper, parlar advertint que tot allò que dic és una opinió la fermesa de la qual canvia a mesura que vaig creixent, que vaig sabent, perquè als dihuit anys, encara estem a mig fer.

Per tant, fill meu, si vols canviar les coses col.labora, ajuda, parla. Però no engendres violència gratuïta, perquè d'aquesta ja en tenim a mans plenes.