dimecres, 4 de juliol de 2012

C'est l'heure




Ha arribat l'hora d'acomiadar-se de París, l'hora de fer balanços. Al principi, em va costar una miqueta adaptar-me, fer amics, suportar el fred! però a poc a poc vaig començar a viure. El que més m'agrada de l'Erasmus és això, que com saps que tens temps el relaxes i ho deixes tot per a l'última setmana. I no em sembla cap inconvenient, sinó més bé la clau per observar el ritme de la ciutat. Sense anar a contrarrellotge, París deixa de meravellar-te a curt termini. No vull menysprear la seua magnificència! Només comprovar com el millor d'estar ací és això, estar-hi.

Hi ha hagut moments més fàcils, moments més difícils en que m'abellia veure la meua gent. Però ací també n'he conegut! Entre companys, professors, amics, també hem fet una bona família, encara que el relleu que anirà esborrant-se al llarg del temps i només quedarà una emprempta. Perquè al cap i a la fi, eixes coses pasen. També recordaré a Hector, el xiquet de 3 anys i mig del que m'he ocupat durant quasi cinc mesos. Quan m'he acomiadat de la família, m'ha fet llàstima dir adéu. Han sigut gentils en mi i m'han regalat una llibreteta i un boli molt xulo de purpurina i boletes de colors (l'ha triat ell  i això m'ha fet més il·lusió).

Aquest any he aprés un poc de francès, he descobert una nova ciutat, he fet algun viatget (Àmsterdam i els chateaux de la Loira) i ja és l'hora de tornar un poc a la realitat. Supose que em passaré l'estiu a Novetlè, amb alguna escapadeta a València quan es puga -quines ganes de platja, senyor!
I després d'això, d'un estiu en el que espere omplir un poc la vidriola que està en sequera total, m'espera una nova aventura. I és que en setembre, ME'N VAIG A CALIFÒRNIA!  Hi ha hagut algunes pegues circumstancials, però espere anar, gaudir molt, practicar un poc l'anglès i veure Joan.

I després d'això ja no sé que passarà amb la meua vida. Un bes a tots i espere que no us haja avorrit esta entrada personal a mode de recapitulació autobiogràfica.

PS. He aprovat tooooooooooooooooooooooooot!


10 comentaris:

  1. Com sempre brillant. Però va més amb la realitat que altres que has escrit :P

    ResponSuprimeix
  2. Hahaha, sí, açò és per mantindre-vos informats. M'alegra que t'agrade :)

    ResponSuprimeix
  3. ¿Com ens vas a avorrir? :) En lo interessant que las feta. Quina llàstima em fa llegir les teues paraules i saber que ja acaba tot. Però bueno, tal vegada això es el que ho fa especial, saber que no es per a sempre
    A més, també et trobem molt a faltar per ací!!
    Un bes molt gran! Ens vegem promte!

    ResponSuprimeix
  4. Síii!! ha sigut una experiència guai que s'ha fet curta :D

    ResponSuprimeix
  5. Llegint l'entrada podem observar que l'Erasmus ha sigut una bona experiència, i això ens alegra a tots els que t'estimem.
    Demà València et dirà bon dia!

    Un beset!

    À.

    ResponSuprimeix
  6. Àngels, pense que l'erasmus és 100%recomanable i joan, ahí estarem en un parell de mesets.

    ResponSuprimeix
  7. Respostes
    1. wow, nice blog ;)
      I like this pictures ! <3

      If u want follow me and writte comment ;*

      Suprimeix
  8. Bonica, que no dones senyals de vida!!
    Te deixat un premi en el meu blog, per si te interesa :D

    Besets!

    ResponSuprimeix