Tots fent broma, tots rient i arriba el moment de dir això que he dit; muda el semblant. Muda tu. Mut jo. Un sacseig sensorial et trenca per dins. Ni me n'adone. Com passar de l'amor a l'odi, però sense arribar a passar-hi mai (definitivament, tot s'ha de dir).
Com ets, d'exagerada!
"Perquè no és el silenci i és més que el silenci" que deia Martí i Pol...
ResponEliminaGràcies per aquests regals!