Mirar-se a l'espill. Mirar-se a l'espill des d'unes sabates de taló ben altes, amb determinació. Abraçar-se a un mateix i moure rítmicament el cos. Dedicar-se una declaració d'amor propi.
Saltar del 2010 al 1931 només es tracta d'encendre un fonògraf en forma de walkman i tancar els ulls; només, de surar i mossegar-se els llavis mentre sents esta cançó.
http://www.youtube.com/watch?v=CfSZARFUvnM
Le fabuleux destine d'Anacleta.
ResponEliminaQue vaja molt bé el ball.
Gràcies Joan.
ResponEliminaFeliç any nou ^^
hahha heu vist el de ''modernas que se creen amelie?'' és bo, és bo. XD
ResponEliminahehe i tu eres una moderna que és creu amelie?? hehe..
ResponEliminano crec que jo siga com amelie en el fons. weno, ni en el fons ni en la superficie
ResponEliminatots tenim un poquet d'amelie en el fons, estimada Bambú
ResponEliminaprompte en París...
ResponElimina