divendres, 31 de desembre del 2010

Feliç any nou Anna! Igualment, Anacleta. Gràcies. De res, dona.

Mirar-se a l'espill. Mirar-se a l'espill des d'unes sabates de taló ben altes, amb determinació. Abraçar-se a un mateix i moure rítmicament el cos. Dedicar-se una declaració d'amor propi.


Saltar del 2010 al 1931 només es tracta d'encendre un fonògraf en forma de walkman i tancar els ulls; només, de surar i mossegar-se els llavis mentre sents esta cançó.


http://www.youtube.com/watch?v=CfSZARFUvnM

7 comentaris:

  1. Le fabuleux destine d'Anacleta.

    Que vaja molt bé el ball.

    ResponElimina
  2. hahha heu vist el de ''modernas que se creen amelie?'' és bo, és bo. XD

    ResponElimina
  3. hehe i tu eres una moderna que és creu amelie?? hehe..

    ResponElimina
  4. no crec que jo siga com amelie en el fons. weno, ni en el fons ni en la superficie

    ResponElimina
  5. tots tenim un poquet d'amelie en el fons, estimada Bambú

    ResponElimina