dilluns, 20 de desembre del 2010

La Quica Maula, ( lleugerament matisada)


LA QUICA MAULA, Una de les meues rondalles valencianes preferides.

Com no he pogut trobar-la a internet, m'he pres la llicència de reescriure-la amb alguns comentaris que no he pogut (o volgut) evitar. Espere que us traga ,com a mínim, un somriure. Perdoneu les errades de redacció, ortografia, puntuació... :)

Pos Senyor (així comencen tots els contes que em contaven)

hi havia un home que vivia amb la seua muller i treballava al camp.

La seua dona, que es deia Maria, era un poc ignorant i no acabava de fer les coses a dretes.

Un dia, l'home havia d'anar tot el dia a treballar al camp

però tenia por de deixar la dona a casa.

Abans d'anar-se'n, preparà el dinar i li digué a Maria:

-Marieta, Marieta, hui me'n vaig tot el dia. Has de fer-te càrrec del porquet (tenien un porquet).

Tu, si el porquet fa (el so característic del porc, el nom del qual no em ve ara al cap,

però és alguna cosa com oing oing)

li dones pinso; si continua, li dones aigua.

-Molt bé, així ho faré. Tu no et preocupes, que el porc estarà ben atés.

_L'home que es deia pere, (com no...)

se'n va anar perquè havia d'anar-se'n, però estava més preocupat que

àngela pel tancament de seriesyonkis ja que veu 8 series.

Però bé, no ens desviem.

Va passar el dia, i pere en tornar a casa

entra pel corral i s'estranya de no sentir al porc.

Neguitós, se'n va a buscar a la dona.

LA saluda i li pregunta: Maria com està el porc? has passat el dia bé?

-Ai, clar que sí. El porc? el porc està de categoria, igual que els xurros de Emilio José Martí gómez. ( Si no ho enteneu busqueu al youtube emilio josé martí gómez).

L'home que no sentia el porc li diu

va, doncs ensenya-me'l.

La dona li agafa la mà i el du al corral, al costat del pou.

L'home que ja estava posant-se nervios guaita pel forat del pou i es veu, al pobre animal, allà baix quiet i amb el sac de pinso damunt.

-MARIETA! QUÈ HAS FET? NO VEUS QUE HAS MATAT EL PORC??

-PErò pere, que no parava de fer (el so caracteristic del que havíem parlat)

-Açò no pot ser! eres la persona més ignorant que he conegut en la vida! me'n vaig,

i quan trobe algú igual d'ignorant que tu, llavors tornaré a casa

va agafar el palet en el saquet lligat que tots sabem i se'n va anar

Camina que caminaràs, a poqueta nit, Pere arriba a un poble on estan tots congregats a la plaça del campanar.

L'home s'acosta per esbrinar què passava.

Quan pot veure el que s'està coent esclata a riure.

A la punta del campanar havia nascut un brot, i com feia lleig volien arrancar-lo.

HAvien agafat un ase i estàven penjant-lo amb una cordeta perquè es menjara la brossa, però clar, l'ase s'ofegava i era incapaç de fer-li mos.

I aleshores Pep diu, però senyors, què vostés no saben què és una escala?

-Un què? pregunten alçant la sella (açò no ho sé cert, però jo crec que sí)

-Una escala!

I pere, mig indignat mig sorprés els fa portar una escala, i poden finalment arrancar l'herba.

-Ai senyor! Quin home! Quin home!

-A este home ens l'ha portat el nostre Senyor!

-Més llest i no naix!

-Donem-li un saquet de monedes, donem-li. Què això no es paga en diners.

L'home mig rient-se mig agraït reprén la marxa

Camina que caminaràs, abans de l'alba, arriba a un altre poble on tots els habitants van amb graneres cap a la mar.

L'home, una mica flipat (permet-me l'expressió)

els segueix i es posa a xerrar en un home de la seua edat.

-On aneu? què és festa?

- Festa? vosté d'on ix? què al seu poble no porteu el dia?

- Com que si al meu poble no portem el dia?

-Home, com vol vosté que es faça de dia si no portem el dia?

Pere, arrosant-se les espatlles

va continuar caminant i va veure com tots

entraven dins la mar i cridven

-pspspsps, vine dia! pspspspps vine dia!

i els menuts: -psppspsps, vine dia! pspspsp viine dia!

i els majors

i els ancians

i les àvies romanceres

tots

imentre movien la granera com si estagueren remant dins l'aigua

i clar, el sol venia

el que no sabien ells era que el sol vindria igual,

quan ja s'ha fet de dia

pere crida a l'home que havia conegut i li diu

mireu, demà jo vos duré una bestioleta que vos durà el dia ella sola

-Calla home! no digues barbaritats

- que sí, que sí.

- xè! no tneim res a perdre, provem-ho.

PEre, més llest que la fam en temps de guerra

fa portar un pollastre

que quan comença a eixir el sol fa

quiriciqui

quiriquiquiqiquiquiqq

i els habitants del pobl e es desperten

tots content

s

perquè ja no han d'anar més a portar el dia

- com li ho pagarem?

-Açò no té preu! senyors senyors, açò no té preu

-Quin home!

-El més llest, vicentica, el més llest

-JA ho crec jo que sí

dos saquets de monedes

i el títol honoris causa de la u politecnica

per la ment més científica del món mundial

l'home, tot pagat, reprén la marxa i arriba a un altre poble.

Un poble on no hi havia ningu

estaven totes les portes tancades

totes les finestres tancades

totes les botigues tancades

vamos, tot tancat.

pere, mirant amunt

mirant avall

mirant a la dreta

mrant a l'esquerra

va passejant

i des sobte veu que una finestra s'obri un poquet.

i s'acosta corrent i toca

(se sent 'toc toc toc Penny? toc toc toc, Penny? toc toc toc Penny?)

obri una dona rubieta ( suposem que era penny)

i li diu

-què fa vosté per ahí, que no sap que està en perill?

-En perill? en quin perill?

-La Quica Maula!

-LA Quica què?

-La Quica Maula!

-I això què és?

-El pitjor monstre que s'ha vist mai en esta nuestra comunidad.

-I per això estan tots tancats?

-Des de fa setmanes, que no ix ningú al carrer per por.

I vosté, tot envalentonat PAM!

-Xe, a veure eixa Quica Maula tan perillosa a vore que li passa

-Mire, mire, gire's que està allí

però no s'acsote, no s'acoste i vaja-se'n abans que siga massa tard.

PEre es gira i no veu res.

Torna a mirar i

veu un caragol anganxat a la paret

(igual que el que tenim ací al balcó del pis, per a que despres digues que les panderoles i els caragols no arriben al 4 pis escalant)

Eixos arriben fins a l'everest!

l'home, mira a la dona que està xafardejant per darrere de la persiana

agafa el caragol

(pobre caragol)

el tira a terra

i

XAF!

el xafa.

La dona pega un crit

UAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHHHHHH

UAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAHHHH

UAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH

ens ha salvaT!

ens ha salvat!

I TOTS els veïns ixen i ho festegen en vi

i cuixetes de pollastre del kentuky

QUE VALENT!

AI SENYOR, AÇÒ NO ES PAGA EN DINERS!

què esperaves?

XDXD

li donen tres saquets de monedes

i l'home diu

ai me'n vaig a cas

casa

i quan rriba a casa li diu a la dona

-ai marieta, ai marieta, perdona'm perquè de gent més ignarant que tu

agosaes

(agosaes)

això existix?

que hi ha!

6 comentaris:

  1. mare meua, tu sabies que bob esponja té una quica maula? I l'història mola més que la que vaig contar en lingüística de Peret i Margariteta

    ResponElimina
  2. elemental, querido watson. hahahahah m'alegre q t'haja agradat

    ResponElimina
  3. Hahahaha! Em fan molta gràcia les teves aportacions a la rondalla, com la referència a Penny.

    PS: La de Peret i Marieta me la contava ma uela a mi també.

    ResponElimina
  4. Jo no conec la de Peret i Marieta.
    Podria ser la pròxima, no?

    ResponElimina
  5. haha gràcies joan.

    Sí, no sé si la pròxima immediata, però la reescriuré. Com no recorde alguns detalls, intentaré buscar-la primer per tornar a llegir-la.

    ResponElimina
  6. A mi m'encanten els exemples q poses...com el de Penny!!! hahaha! m'he rist moooooolt!! :D
    no coneixia esta rondalla! gràcies!

    ResponElimina