dissabte, 26 de juny del 2010
Atzucac
S'ha trencat el timó. Confonc les coses clares, obvies,sóc un cec que intenta palpar la realitat i només puc estar quieta. Que vols fer una guerra freda? Vols fer-me saber que tu pots més?. Perdré, però això és tan relatiu...
dilluns, 7 de juny del 2010
''Life was like a box of cereals''
Forrest Gump deia -My momma always said, "Life was like a box of chocolates. You never know what you're gonna get-. Jo dic que la vida és com una caixa de cereals integrals amb xocolate amb llet. I tot ve per açò:
Enfonsant els cereals més atrevits a desafiar-me surant, em distreia llegint la informació de la seua caixa. No sé exactament com, ni quan, ni per què... (segurament seria en l’època del segon de batxillerat) però aquell dia anava a l’institut pensant en la caixeta i en el seu contingut.
Els millors cereals són eixos que van arrebossats de xocolate i em vaig preguntar per què no tots eren així. Però no va caldre molta estona per a que jo mateixa em contestara, i per tant, per a que em sorgira aquesta teoria filosòfica tan qüestionable.
Seguint una lògica aplastant (Collons, com m’agrada aquesta expressió) com més arrebossats estaguéssen més bons serien. Imagineu-vos desdejunar xocolate, esmorzar xocolate, dinar xocolate, berenar xocolate, sopar xocolate, picar xocolate... Xe! Ja està bé de xocolate, no? Porta’m un entrecot –diria jo i seguirament tots vosaltres. Doncs ací està la solució: anàlogament si tothom que ens rodeja fóra de xocolate, acabariem tan embafats que ho deixariem córrer tot.
POR CONSIGUIENTE:
La vida, la caixa. Els de cadascú, el contingut.
Enfonsant els cereals més atrevits a desafiar-me surant, em distreia llegint la informació de la seua caixa. No sé exactament com, ni quan, ni per què... (segurament seria en l’època del segon de batxillerat) però aquell dia anava a l’institut pensant en la caixeta i en el seu contingut.
Els millors cereals són eixos que van arrebossats de xocolate i em vaig preguntar per què no tots eren així. Però no va caldre molta estona per a que jo mateixa em contestara, i per tant, per a que em sorgira aquesta teoria filosòfica tan qüestionable.
Seguint una lògica aplastant (Collons, com m’agrada aquesta expressió) com més arrebossats estaguéssen més bons serien. Imagineu-vos desdejunar xocolate, esmorzar xocolate, dinar xocolate, berenar xocolate, sopar xocolate, picar xocolate... Xe! Ja està bé de xocolate, no? Porta’m un entrecot –diria jo i seguirament tots vosaltres. Doncs ací està la solució: anàlogament si tothom que ens rodeja fóra de xocolate, acabariem tan embafats que ho deixariem córrer tot.
POR CONSIGUIENTE:
La vida, la caixa. Els de cadascú, el contingut.
dimecres, 2 de juny del 2010
El nostre
Què és açò?
i a més a més, utilitzarem les tres de Gérard Genette perquè volem. I ni encertarem ni ens equivocarem perquè la nostra doxa ens va canviant. Aquest és el nostre xicotet imperi on som emperadors i una mena d'autoritat totalitària on no es pot garantir res que no et garantisques tu mateixa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)