Per què has d'insinuar que la tracte mal? De què vas?

Mapes del metro, línia 4.

De tota manera, no és just només l'anterior. La mar també ha estat el nostre testimoni, com a les històries de la Carme Riera.

Mapes del metro, línia 3.

Tots fent broma, tots rient i arriba el moment de dir això que he dit; muda el semblant. Muda tu. Mut jo. Un sacseig sensorial et trenca per dins. Ni me n'adone. Com passar de l'amor a l'odi, però sense arribar a passar-hi mai (definitivament, tot s'ha de dir).
Com ets, d'exagerada!

Cada nit es prenia una valeriana per no posar-se nerviós al veure-la en somnis. L'estrés accentuava la seua alopècia i això era com entrar en un cercle viciós.

Fragment

Ja tornarà a aparéixer.

De contes xinesos ens n'han fet empassar molts, moltíssims. Però aquest, sens dubte, és un dels més agradables. Una exel·lent comèdia argentina ens endinsa en la vida de Roberto, el propietari d'una ferreteria que col·lecciona retalls de notícies absurdes. La seua vida rutinària es creuarà amb un paquete caído del cielo i ell mateix protagonitzarà una sèrie de situacions extravagants. Una comèdia circular (tan per la succeció de fets com per la seua perfecta construcció) que s'agafa de la mà d'una interpretació perfecta dels personatges.

Tràiler

Queixar-se és tan egoista! I necessari, obviament.

Implicació del subjecte

Renta els ulls

Negre
..........Marró
.....................Verd
..............................Blau
......................................Gris:

Blanc

El pensament ha mutat. Desapareix.

Microrrelatos de abogados III, Abril (Metamorfosis II)

Después de muchas horas de trabajo en el despacho,
decidí darme un respiro. Me desperecé y fui a tomar
un café. De camino al bar, vi una larguísima procesión
 de hormigas y tuve la tentación de cogerlas y comerlas.
La sorpresa ante tal impulso me hizo tanta gracia que
emití un sonido fuerte y agudo, como un graznido.
Nunca nadie había entendido mi buen humor, excéntrico e
inteligente. Crucé la acera pensando en el juicio de
 mañana, en como podía defender a mi cliente de la
 sospecha del juez. Noté que la gente me miraba, pero
 atribuí eso a mi caminar elegante así que me erguí
 sujetando el maletín fuertemente. Veía las caras de
envidia ante mi buena planta acentuada por las rallas de
mi traje gris. Recapacitaba sobre ello cuando vi que ya
estaba a la puerta de mi local favorito así que entré y
 pedí la bebida. Las luces iluminaban suavemente el ambiente,
 las mesas estaban relucientes, el aroma adormecía los
sentidos pero mi café estaba frío. Iba a protestar cuando
vi que cayó una pluma. Y otra. Y otra. Alcé la vista y
deducí que algo andaba mal. Miré mis manos y observé unas
 garras. Recorrí  mi cuerpo con los ojos para descubrirlo
recubierto de plumas. Me incorporé de inmediato y salí por
 la ventana. Volando, como un pájaro. Rápido, para abandonar
este planeta.

Microrrelatos de abogados I, octubre

Ana Saus Vila · Vallada (Valencia)

Cuestión de criterios

Era el día del juicio final. A última hora de la tarde solo quedábamos los abogados. Mientras el sonido de una lluvia lejana golpeaba los gruesos muros de la sala, todos preparábamos un alegato que nos permitiese entrar en el ultraterrenal cielo azul. San Pedro se nos acercaba a paso de tortuga desde la lejanía, jugueteando con un manojo de llaves. Por mi mente, y supongo que también por la de mis colegas, empezaron a pasar todas las imágenes de las buenas y malas acciones que habíamos realizado en nuestra vida. Yo no era excesivamente católico, pero a juzgar por las caras de temor de los demás, parecía no haber indicio para preocuparse. El viejo guardián de las nubes había llegado. Con una larga barba plateada y una voz sorprendentemente potente dijo: ' Señores abogados, no queda tiempo. Los de calcetines negros, que pasen. El resto, al infierno'.

L'Oda als peus corrent de fons més bé tard o d'hora

Marc Granell és el meu mestre. M'està ensenyant a llegir i llegir és el primer pas per aprendre a escriure.

calafatto

Déu va agafar la bola del món i se la va posar al dit índex. Amb l'altra mà li va donar una empenta i ahí estava la pilota, girant. Li feia gràcia que aquest fenomen i va decidir fer-ho amb més força. 'Vinga, gira, gira, gira!' cridava Déu entre rialles. Anava tan depressa que ja no es distingien mars i països, oceans i continents, aigua i terra. Girava tant que es caigué al terra i tot es va quedar quiet.

I hi havia una cadira de boga.

Títol

No sé què dir-li al món. Més concretament, no sé què puc dir que li interesse al món. Alce el cap i veig la tassa de llet, el poal de llavar el piso, un muntó d'apunts i una companya estirada al sofà. Inevitablement m'envaeixen preguntes de caire més profund... però tampoc no m'importen molt. La desídia va guanyant terreny. Dins del caos relatiu en què habite, estic ben asseguda. I quan dic ben asseguda, dic que estic agust. Patisc la negligència de qui no té problemes quan sí que n'hi ha al meu voltant, la indiferència que, en altres circumstàncies, jo mateixa acusaria amb una mirada recriminatòria.

Potser siga inseguretat d'adolescent, potser siga inexperiència però res del que escric no em convenç. Però tampoc siguem maniqueus, no és ni tan bo ni tan dolent sinó que és meu.

Els rellotges de sol fets en 1895 encara marquen l'hora bé?

Tinc un poc de temps.
Crec que llegiré algun llibre,
o millor! la pel.lícula no està gens malament.
Què saps francés? Jo vull també!
Encara que no hauríem
de desatendre el cos,
ni la ment
ni les nostres amistats.
Potser em pose a cuinar,
o escolte una cançó...
O, ves a saber, si no seria bo
comprovar que el temps no haja passat ja.

A Crono sempre li ha agradat que la sorra caiga més depressa quan el seu fill no mira.

Estava aguantant la respiració, mirant-la de fit a fit. La barbeta lleugerament inclinada cap a dalt i un peu darrere l’altre. No escoltava com ella enraonava amb el seu gest d’assentiment. Què li importava? Havia aprés a que el gel no li fera fred ni el foc calor, havia aprés que tot s’havia acabat. Li va treure els ulls del damunt i només va poder dir, ho sent.

És possible que ara us toque rascar i trobar pols. Fins després!