Estava aguantant la respiració, mirant-la de fit a fit. La barbeta lleugerament inclinada cap a dalt i un peu darrere l’altre. No escoltava com ella enraonava amb el seu gest d’assentiment. Què li importava? Havia aprés a que el gel no li fera fred ni el foc calor, havia aprés que tot s’havia acabat. Li va treure els ulls del damunt i només va poder dir, ho sent.
És possible que ara us toque rascar i trobar pols. Fins després!
Com que un blog es nodreix de comentaris, i jo no vull que Fades, Fados i Fadrins muiga de fam, comente.
ResponEliminaOtto-ta (per que aixi mantindrem el misteri, val Anna?) m'agrada el teu blog, i ma fet gracia l'entrada aquesta on estic comentat, i supose que quan acabe hem ficare a llegir la del conter del senyor i la dona ignorant.
Aixi que continua actualitzant, i jo continuare llegin-te i donant-li de menjar al blog.
Saluts. Bego
Gràcies per l'aliment. Continuaé actualitzant i espere que t'animes a fer un blog tu també.
ResponEliminaUn bes!