El pintor que es veu des de la finestra de la meua habitació ha tornat. Pareix que aquest home, en comptes d’hivernar, s’amaga a l’estiu i torna quan els vents bufen i els termómetres baixen.
Això m’ha fet pensar en els fascicles d’història de l’art que em va comprar ma mare. I els fascicles m’han fet pensar en Paul Gaugin. I Paul Gaugin m’ha fet pensar en què va fugir a Haití i la gent el té com a un rebel, com a un valent o un covard –segons es mire- que va ‘pegar a fugir’. Doncs bé, jo us convide a reflexionar de quina manera ha de sentir-se algú per autoexiliar-se, per deixar una família i fugir a l’altra banda de l’oceà . Sí, alguns podríeu dir ‘però si va tornar!’ Clar, va tornar, però davant del rebuig que va sentir, va tornar a marxar.
Anna, ya es hora de ir actualizando eh?? jajaja a ver si me acerco más a Valencia ahora que la señorita Alberola se ha vuelto para allí... Un besazo y ánimo en tu nueva aventura con el flamenco jajaja yo te apoyo de todo corazón!! te vuic xiketa =)
ResponEliminaAitor, a ver si es verdad y me lo pasas :) Por cierto, esta semana vamos a madrid unos amigos y yo :D
ResponElimina